diumenge, 13 de desembre de 2015

La teva abscència...


T'estimo t'estimo i t'estimo i no hi ha dia que no et pensi i senti. En cada moment estàs present en el meu ser i estar.
Moments que perduren el la memòria, records guardats ben endins intentant perquè no se me n'escapi cap.
No poder crear nous moments i records fa que els que tenim siguin com a sagrats i no em canso de mirar i mirar les nostres fotos per reviure la nostra història, el nostre amor.


Sobretot quan veig l'Ernest amb el seu papi és quan el cor se'm trenca per no poder veure al meu fill disfrutar-te, construir moments pels records a mesura que creix i compartir vivències amb complicitat junts.
Fa més de 5 anys que vivim sense tu entre nosaltres, sense poder abraçar-te, besar-nos, aprendre, parlar, riure, plorar, decobrir,...
Viure la vida, fer-ho junts.

I llavors és quan penso en la típica frase que tot sovint em repeteixen: el temps ho cura tot o el temps ajuda.
Què?!??!??!?!?! El temps passa, el temps no cura, el temps fa que aprenguis a viure amb el dolor de la pèrdua, amb l'enyor, amb la tristesa. Però no cura res, ni ajuda en res, tan sols passa.
El que ajuda és la calidesa d'aquella persona que t'escolta, et dóna suport, aquell cop de mà amb petites coses del dia a dia sense ni tu demanar-ho, amb el silenci que no intenta arreglar res quan no hi ha res a arreglar perquè o hi ha res 'malament', amb paraules sense judicis ni prejudicis.
La maternintat és dura.
La viduetat és dura.
La no-salut és dura.
I aquests tres factors em fan sentir sola en molts moments. I sí, Núria, perquè realment hi estàs.
Resulta que en les situacions on més necessites els que creus són els teus, ells giren cua i desapareixen de la manera més miserable i dissimulada possible per netejar la seva consciència. Sí, parlant clar i català: t'abandonen.
En certa manera els agraeixo la seva sinceritat, el seu treure's la careta d'amistat/família, perquè això m'ha permès entendre malgrat el dolor que no eren amistat ni família, era tot una fantasia meva basada en el meu amor incondicional i cec. 
Per altra banda cal remarcar i agraïr des del fons del mes por a totes les persones que sense jo saber ni esperar han estat al meu costat de manera incondicional, fent pel meu fill i per mi tot allò que estés en les seves mans.
Així doncs m'he vist reconstruïnt la nostra família, a més de reconstruir el meu cor trencat

I aprofito per explicar que no necessito solucions ni consells ni paraules buides ni tòpics tot sovint fora de lloc ni res de tot això,...no sé què pas fer amb les platituts jo ja.
Si necessito una cosa, és tan sols respecte i acompanyament respectuós.

Núria Folch