dimarts, 14 de maig de 2013

Quan res és el que sembla...

"Mami, una noia m'ha dit que estaves així-així...", tot fent un gest com si volgués fer-se un forat al costat del front amb la punta del dit índex! I, de la manera més natural del món, afegeix amb un somriure trencat:"...perquè t'has tallat el cabell així tan curt".

MAIG12/13
Brillant!!! Ara només em cal haver de gestionar les absurditats i prejudicis de gent que (d'alguna manera i inevitable, ben cert) poden influenciar el meu fill de 6 anys.

Ja ha pasat més d'un anys de tot plegat i el cabell ha anat creixent de manera natural, al seu ritme, anant canviant de forma..., i jo? Continuo sent la mateixa.