dimarts, 2 d’octubre de 2012

MORIR EN TEMPS DE CRISI...

Ja veuràs com riurem...parlant fredament i de crisi econòmimca: 

Crisi? Ja en parlarem.

Morir-se, avui per avui, és tot un luxe!
I un marrón per qui hagi de costejar-ho tot plegat!
És penós, sí, fins i tot morir costa diners.

 
Una part tan important del procés de la vida, no l'esperes pas ni la busques i que et toca sense demanar...
I resulta ser un altre negoci, aquest en auge gràcies a les polítiques en sanitat que s'ens apliquen.


Exagerada? No. Realista. Ja sense entrar en el gran drama de patir alguna malaltia, especialment crònica; en aquest cas, es converteix en un extraordinari caprici!!!


I encara més fredament:

Si ara 'passés a milllor vida' (?), em sembla que...

Per mi no cal que patiu pas gaire: em poseu en una caixa de cartró de nevera o mega-tv-de-les-d'-abans, em porteu a l'espai natural, ben bonic i ja deixo dit, m´hi cremeu (clar, i això no ho puc fer perquè no us deixaran fer foc , i a més seria potser desagradable per vos...).

Ara que,pensant-t'ho millor: em tireu directament pel barranc i llesots, tu!?

 
NO ENTRARÉ EN DETALLS D'OPINIÓ D'ALLÒ I D'AQUELLS QUE ENS HAN CONDUÏT MOLT AMABLEMENT A AQUESTA SITUACIÓ DRAMÀTICA, INJUSTA I CRUEL...
I  A SOBRE, LA VOLEN FER COLAR COM A CRISI? DE CAP MANERA!
NO, EN REALITAT TOT PLEGAT ÉS UNA GRAN:


E-S-T-A-F-A: (engany, enssarronada)"Robatori de diners i/o de béns que es fa amb enganys"
"Incopliment de les condicions o de les promeses que s'havien assegurat, especialment en un tracte o venda"

Salut i força en temps prou durs.
Pit i amunt ens en sortirem, només si cadascú així ho vol.