divendres, 28 de setembre de 2012

...i tornen a caure les fulles.

 Ni deixo ni vull deixar de fer-ho!
...de pensar en tu,
de sentir-te com si estessis al meu costat malgrat no ser-hi,
de trobar-te entre els records quan faig memòria,
d'imaginar-te en situacions que no existeixen,
d'esitmar-te fins al moll de l'òs,
de plorar-te quan el cor està ben tou.

Com la tardor,
que cada any torna,
entrant en silenci misteriós,
fent caure les fulles poc a poc,
portant un vent que ho neteja tot,
l'abric per tapar-me quan tinc fred...
l'enyor de la teva escalfor.