divendres, 28 de setembre de 2012

...i tornen a caure les fulles.

 Ni deixo ni vull deixar de fer-ho!
...de pensar en tu,
de sentir-te com si estessis al meu costat malgrat no ser-hi,
de trobar-te entre els records quan faig memòria,
d'imaginar-te en situacions que no existeixen,
d'esitmar-te fins al moll de l'òs,
de plorar-te quan el cor està ben tou.

Com la tardor,
que cada any torna,
entrant en silenci misteriós,
fent caure les fulles poc a poc,
portant un vent que ho neteja tot,
l'abric per tapar-me quan tinc fred...
l'enyor de la teva escalfor.

dissabte, 8 de setembre de 2012

Sentència de mort...

'Davant semblant metàfora un es podria fàcilment espantar,
una sentència de mort pot impressionar a qualsevol persona de bé.'
Una sentència de mort per qui ha matat?
Discutible i amb mils d'arguments.
Amb les pròpies mans se'l podria matar;
d'odi, ràbia, frustració i per revenja!
...i on és la vida que ens han près?
No ens la tronaran mai pas.
Precisament la mort és el camí fàcil,
matar per haver matat eś un càstig just?
No ho crec pas...
persones així no valoren la vida ni la mort.
Matar et posa al mateix nivell de l'assassí,
fer-ho seria com reafirmar el seu mètode:
mato per aquest moitu o aquest altre...NO!
Mereixen viure per fer-los morir lentament.
Estic convençuda de voler matar amb les pròpies mans
a qui s'atrevís a fer mal a un ésser estimat,
però confio en que em frenessin
per recordar-me la diferència entre vícitma i assassí.