dimarts, 24 de juliol de 2012

NITS DE FOC...









s'encén la nostra estimada terra,
totalment arrassada i sense consòl...
per la poderosa força de les flames
i la tramuntana, o nooooO!
...que envalentona el foc!!!

fins demà no sabrem l'abast real,
potser mai no entendrem com va començar;
fins demà la vida potser haurà canviat,
potser tot plegat...
només ha estat un malson.

i no entenc què passa,
ni tan sols com em sento!

i sense saber ben bé el que et manca:
vull donar-te el que sóc.

i no puc dormir...

perquè tampoc vull pas!

nits llargues de son trencat,
els dies se'ns fan curts,

cansament i fum es fan un;
es crema la terra i no puc respirar!
davant els nostres ulls...llàgrimes de dolor.


FORÇA A L'EMPORDÀ,
FORÇA ALS BOMBERS, VOLUNTARIS,PROTECCIÓ CIVIL,...,
FORÇA A TOTES LES PERSONES DE BÉ...
ENS EN SORTIREM, COM SEMPRE HEM FET:
VISCA CATALUNYA!!!

divendres, 6 de juliol de 2012

cançó sense tu...


HOSPITAL CLÍNIC
entrada posterior...
cada dia, fa ja no sé pas quant...
caminava amb pas serè i somriure en el cor,
de l'hotel a l'hospital,
a trobar-te ben d'hora i estar amb tu fins a la d'anar a dormir.
no em deixaves quedar-me amb tu a la nit,
em deies que havia de descansar...

i cada dia, fa ja no sé pas quant...
el trajecte durava 10 minuts!
just el temps d'escoltar dos cops aquesta cançó,
segunit cada dia el mateix camí,
fins a treure el cap per la teva habitació i
disfrutar del el somriure al rostre quan et despertava amb un petó.

una cançó que m'acompanyava,
fent silenciar un món en moviment,
per centrar-me en només tuuu...
en el camí d'acompanyar-te,...
cuidar-te i estimar-te com hem fet.
i de vegades ens en sortim!

i en el camí de la vida,
va arribar el dia de tonar a casa,
escoltant en silenci aquesta cançó asseguda al teu costat
en el retorn a la nostra llar...
on vam arribar per poder, per fi:
dormir en el mateix llit, sense cançons ni cotxes entre mig!

amor meu...
te'n vas anar, en pau i dolçament.
no podia pas anar més lluny tot i no deixar-te de la mà,
em vaig quedar on em toca;
encara que en algun moment pensava que marxava amb tu,
potesr escoltant la mateixa cançó...

sabent que, malgrat tot
i només de vegades,ens n'ensortim...
i nosaltres ho fem.

dimarts, 3 de juliol de 2012

STONES, i pedres...

stones.
sometimes you feel like stone,
then go to the sea-shore,
throw them to the deep far sea,
let it wash your worries away!
 

stones.
no matter how difficult or hard,
we'll keep on going,
life can only be lived once,

we'll go trough every obstacle.





to our loved ones,
thank you:
for being there for us,
no matter how far,
ernest and me know we're not alone...


it's been a gift for us to feel you with us in our path.
xxx