dimecres, 20 de juny de 2012

UN SOMRIURE...

per descarregar el dolor de la teva marxa...
gairebé sense fer soroll,
com el pas del dia a dia sense tu.
et sento ben endins meu:
amb el teu inesborrable infinit somuriure.

per alleujar el pes de les llàgrimes...
caient suaument i sense demanar pas,
companyes de dolça mirada serena,
que perfilen el record el teu rostre:
la teva ara ja intangible existència.

et penso i t'estimo...
el record manté viva la teva essència.
instants del temps que ja no es repetirán,
queden tots atrapats en la xarxa de la memòria
i en els sommis d'allò anhelat.

fent camí malgrat les pedres,
peus cansat i costa amunt...
comptamvem amb q el camí no seira fàcil.
sempre em dies que la vida no és pas un sprint,
sinó una carrera de fons.

el consòl d'aocmpanyar-te,
privilegiada del teu amor,
em dóna força per continuar!
sabent que no pots tornar en la mateixa forma,
el que ens queda és somiar...

20 de juny de 2012,
dos anys que ja s'han esfumat
i encara penso que fa quatre dies
et despertaves al nostre costat
amb el teu somriure inacabale d'amor incondiconal.

ara ja no compto els dies
des q vas marxar en aquest teu viatge
on nosaltres també hi formem part,
i espero retrobar-te al final del meu camí
en aquell nostre port, ara orfe i en soledat.

un somriure a la vida,
d'esperança i llibertat,
per continuar vivint cada dia
tal i com tu m'has ensenyat...
encara que avui torni a plorar.