dimarts, 29 de desembre de 2009

EL SIGNIFICAT DEL TEMPS...

El temps és una cosa que no he entès mai!
Almenys no de la mateixa manera que se m'ha explicat en algunes ocasions.
El temps pot ser interpretat i, per això, té diferents significats. Penso en algunes maneres per trobar-ne alguns: 

OPCIÓ 1=
Buscar al diccionari per trobar-ne una definició, que aclareixi significats,conceptes, usos, morofologia, fonètica i gramàtica...amb exemples molt pràctics.
RESULTAT: interessant, limitat.

OPCIÓ 2=
Investigar en l'enciclopèdia i així aconseguir-ne un nivell més ampli de coneixament, amb dibuixos, història, referències...anar molt més enllà de seva seva condició de paraula com a unitat d'un significat aïllat o protagonista. RESULTAT: educatiu, enriquidor, distret, parametritzat.

OPCIÓ 3=
Llegir un tractat sobre el temps.
RESULTAT: no és el cas.

No parlo del temps lingúistic, ni del temps meteorològic, tampoc del temps astronòmic o físic, no parlo del temps musical. Parlo del temps que no es veu, que no es mesura, que potser ni es recorda, que no s'imagina. El temps que s'escapa de tot concepte limitat o quantificable.

El temps és una de les coses que algunes persones intenten controlar, pautar i, fins i tot, col.leccionar. El temps atrapat simbolitzat pels rellotges de sorra...posant sorra en un 8 de vidre com en un intent d'aconseguir-ne el control? Potser la finalitat és entendre'l. O és la manera de veure com passa, en un intent de fer-ne conscient el seu pas. Tic,tac...les agulles donant voltes constants i idèntiques, a ritme marcat. Cada moviment ens recorda que un interval determinat s'ha acabat, cada posició ens informa que un moment ha començat,...el temps seccionat com a mesura acumulable i aïllable!
Aquesta mena de temps és el que no m'interessa.

M'imagino el temps com una galàxia de records, records de vivències, com la consciència d'estar viva, com somiar en un camí. No em diguis que no tens temps, perquè el temps no és cap possessió, possiblement el temps ni és. Sigui el què sigui, el vull viure.

dimarts, 22 de desembre de 2009

TISANA DE PARAULES...

Algú m'ha regalat una idea relacionada amb les tisanes. Definició: TISANA: Preparat obtingut per infusió o decocció de drogues vegetals en aigua i edulcorat generalment amb sucre. Té un baix contingut en principis actius i és emprada principalment com a remei casolà: tisana de til·la, de camamilla, de menta, etc. L'aigua la fa bullir my kettle, sucre o mel per endolcir (o sense més!), segons els gustos ,les herbes són de paraules que ,poc a poc, omplen els pensaments amb el seu recomfrotant aroma. Remei casolà per expressar idees, recordar vivències, compatir estones, disfrutar de les emocions... Una altra manera de relacionar-se, la recreació de la comunicació i l'art d'expressar-se. Una llarga tisana de paraules, és tot el que us puc oferir...