dilluns, 21 de desembre de 2015

Seu aquí, amb mi...

S'apropa l'hivern, s'apropa el Nadal, s'apropa l'abscència...

S'apropa aquell moment de la vida on el món sembla capgirar-se, quan necessites aquella persona (amiga) per continuar amb la seva calidesa, a qui recolzar-te quan el dolor de la soledat t'inunda...i deixant-te ser tu mateixa.

I és complicat trobar paraules que consolin, de fet tot sovint és el contrari: desesperen!
Per la seva frivolitat i intent d'obviar la realitat.
Platituts! Estereotips, clixés, típics tòpics sense ànima....pot ser esgotador.



Seu amb mi, aquí on jo sec.
Escolta i sent el silenci.
La buidor no s'omple amb paraules,
ho fa amb amor, records.

No em donis la mà des d'allí dalt,
amb una estirada no m'aixecaràs pas.
Seu aquí, amb mi,
acompanya el meu dolor, alleuja.

diumenge, 13 de desembre de 2015

La teva abscència...


T'estimo t'estimo i t'estimo i no hi ha dia que no et pensi i senti. En cada moment estàs present en el meu ser i estar.
Moments que perduren el la memòria, records guardats ben endins intentant perquè no se me n'escapi cap.
No poder crear nous moments i records fa que els que tenim siguin com a sagrats i no em canso de mirar i mirar les nostres fotos per reviure la nostra història, el nostre amor.


Sobretot quan veig l'Ernest amb el seu papi és quan el cor se'm trenca per no poder veure al meu fill disfrutar-te, construir moments pels records a mesura que creix i compartir vivències amb complicitat junts.
Fa més de 5 anys que vivim sense tu entre nosaltres, sense poder abraçar-te, besar-nos, aprendre, parlar, riure, plorar, decobrir,...
Viure la vida, fer-ho junts.

I llavors és quan penso en la típica frase que tot sovint em repeteixen: el temps ho cura tot o el temps ajuda.
Què?!??!??!?!?! El temps passa, el temps no cura, el temps fa que aprenguis a viure amb el dolor de la pèrdua, amb l'enyor, amb la tristesa. Però no cura res, ni ajuda en res, tan sols passa.
El que ajuda és la calidesa d'aquella persona que t'escolta, et dóna suport, aquell cop de mà amb petites coses del dia a dia sense ni tu demanar-ho, amb el silenci que no intenta arreglar res quan no hi ha res a arreglar perquè o hi ha res 'malament', amb paraules sense judicis ni prejudicis.
La maternintat és dura.
La viduetat és dura.
La no-salut és dura.
I aquests tres factors em fan sentir sola en molts moments. I sí, Núria, perquè realment hi estàs.
Resulta que en les situacions on més necessites els que creus són els teus, ells giren cua i desapareixen de la manera més miserable i dissimulada possible per netejar la seva consciència. Sí, parlant clar i català: t'abandonen.
En certa manera els agraeixo la seva sinceritat, el seu treure's la careta d'amistat/família, perquè això m'ha permès entendre malgrat el dolor que no eren amistat ni família, era tot una fantasia meva basada en el meu amor incondicional i cec. 
Per altra banda cal remarcar i agraïr des del fons del mes por a totes les persones que sense jo saber ni esperar han estat al meu costat de manera incondicional, fent pel meu fill i per mi tot allò que estés en les seves mans.
Així doncs m'he vist reconstruïnt la nostra família, a més de reconstruir el meu cor trencat

I aprofito per explicar que no necessito solucions ni consells ni paraules buides ni tòpics tot sovint fora de lloc ni res de tot això,...no sé què pas fer amb les platituts jo ja.
Si necessito una cosa, és tan sols respecte i acompanyament respectuós.

Núria Folch

dimarts, 16 de juny de 2015

Si us plau...de l'Ernest.

SI US PLAU


Si us plau espanyols
no ens feu mal,
ni ens pegueu
i tampoc ens mateu.

No ens robeu el CATALÀ
 




(escrit per Ernest quan tenia 8 anys)

diumenge, 21 de desembre de 2014

Tornen els Reis de la solidaritat...x



ENTREGA JOGUINES!!!
Bona nit a tothom,
Desitgem tingueu un bon inici de setmana, una plena d'una mica de tot.

Esperem que les persones que estiguin en una situació complicada, contactin i trobin la joguina per la seva canalla de de part d'aquests pròxims Reis que poquet a poc ja estan repartint.




SI US PLAU:
Dirigiu amb discresió i confiança a les persones que coneixeu que ho passen malament i tenen canalla. Ara per la campanya de joguines i després tornada a la roba.

CONTACTAR:
només guatzap 667274795
missatge privat facebook El Magatzem Solidari

dissabte, 12 de juliol de 2014

...seguint rumb.



El veler ha perdut el capità,
els mariners continuem a coberta malgrat la tormenta,
seguint aprenentatges del que ens vas ensenyar.

Cada albada quan el nou dia arrenca amb suavitat,
cada caure el sol en el silenci de la vesprada,
cada instant se'm fa rar sense tu.


T'enyorem per acompanyar-nos en l'aventura,
aquesta que junts vam començar,
quan ja fa massa es va esquinçar.

Bona travesia meu capità,
continuem rumb als nostres somnis
sabent-te guia i acompanyant-nos des d'on estàs.


NÜNÚ xxx