diumenge, 14 de juny del 2020

El 'tot anirà bé'.

Negació de la realitat, com en tantes altres.
Tot anirà bé!
He sentit com algunes s'escarrassen a repetir,
com un tantra, aquest però sense sentit.

No, estimades meves, no.
Tot no anirà bé.
Per molt que em vulgueu maldir, 
per la cruesa del que us vinc a dir.

Quan res està anant.
Tot anirà bé?
No com s'hauria de poder esperar.
No com s'està volent enfocar. 

De-construcció de la realitat.
Tot anirà bé!
Amb aquest llenguatge positiu 
tant tossudament destinat a negar.

Simpàtic sistema per crear i reforçar tabús.
Tot anirà bé!
Negació d'allò que en es fa por.
Rebuig del que desconeixem o incomoda.

Cruel manera d'exclusió.
Tot anirà bé!
A les que ja ara no els està anant bé, 
gens d'empatia o reconeixement...
quan ja abans les consideràveu una càrrega
i miràveu cap a un altre costat
no fos cas calgués fer res.

Privilegis d'ignorants acomodades.
Tot anirà bé!
A les que resulti que no els ho vagi bé,
de ben poc els servirà aquesta platitud...
quan es veuen oblidades,
ignorades si aixequessin pas les seves veus,
abandonades: tot anise bé!

I quan tot ja hagi anat bé...(per a algunes)
Tornem a la normalitat!
Aquest és el següent himne,

el de les reticents a acceptar els canvis,
blindades en la seva zona de comfort..
I realment, aquesta reclamada 'normalitat'
em sona gairebé a immoralitat.

Tot anirà bé!
Tornem a la normalitat!
Relats de falses expectatives. 
Eslògans per animar.
...
Una bufetada de realitat!

*

Escrit inspirat en el 'tot anise bé' en relació a la pandèmia del Coronavirus
Foto per recordar que cal fer quan no funciona aquest 'tot anirà bé'
Per Núria Folch










divendres, 6 de juliol del 2012

Cançó sense tu...

Meravellosa cançó de Manel que em va acompanyar en moments vitals potents:
http://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik 

HOSPITAL CLÍNIC
Barcelona
(entrada posterior...)
Cada dia,
fa ja no sé pas quan...

Caminant amb el cor serè i el somriure a la mirada,
trajecte curt de l'hotel a l'hospital,
per retrobar-te ben d'hora,
per estar amb tu fins l'última de la nit.

No deixaves quedar-me a dormir amb tu,malgrat et suplicava,
no m'importava pas gens dormir en aquelles butaques!
Em deies que em calia descansar,
em volies cuidar també,

I cada dia,
fa ja no sé pas quan...

El trajecte durava deu minuts de ferm però suau caminar,
durava el sentir des del fons del cor la cançó dos cops.
Cada dia reseguint el mateix camí,
fins a treure el cap per 'la teva' temporal habitació,
i poder disfrutar del teu deliciós somriure i aquella profunda teva mirada,
en despertar-te amb carícies suaus i un dolç petó...

Una cançó que m'acompanyava,
fent silenciar un món en incessant moviment.
Per centrar-me en només tu,
en el camí d'acompanyar-te,
cuidar-te i estimar-te com hem fet...
Perquè sí, de vegades ens en sortim!

I en el camí de la vida,
va arribar el dia de tonar a casa.
Escoltant en silenci la cançó, asseguda a l'ambulància,
al teu costat, pel retorn a casa, agafant-te la mà...
i vam poder ja arribar al niu, on nostre fill innocent i feliç t'esperava impacient,
i vam poder per fi dormir les últimes nits junts.

Llavors sí,
que jo podia descansar!
Sabent-me al teu costat,
només volia estar al teu costat, per tu...
pel teu sentir, pel teu benestar, pel teu dolor;
per la teva vida i el pel nostre amor.

Amor meu...vas deixar el teu cos, en pau i dolçament a la llum de l'albada.
Més lluny amb tu no vaig poder anar, tot i no deixar-te de la mà,
em vaig quedar on em tocava com tu em deies, cuidant el nostre fill;
I sentir aquella mena de força desconeguda atraient-me, em portava amb tu,
les nostres ànimes sentint la mateixa melodia des de diferents dimensions,
per això jo estic encara aquí i tu per sempre en nosaltres.

Sabent que malgrat tot,
i potser només de vegades,
ens en sortim...
Podem dir que nosaltres ho vam fer
i ho continuem fent,
com continuo escoltant aquesta cançó, ara sense tu.

T'estimo Albert...XXX
Amor, Llum i Somriues

Núria Folch
(editat dijous, 6 juliol 2017)

Gràcies al Grup Català Revelació del 2008, Manel, per acompanyar-me amb la vostra música i poesia...brillant art!
http://www.manelweb.com