dijous, 6 de juliol de 2017

BLOG BEING EDITED, coming back gradually :)

Hello lovelies,

This is just an update to know what is going on with the Blog being nearly empty.

I decided to hide all the poems and small pieces of writting because I wanted to have a look at them and edit some bits as when I first wrote them it was always in a rush of inspiration and there are a few typing error as well as making some slight style changes that I would love to do.

So, thank you for reading me and hope to gradually restart posting them...one step at a time.

Obviously, any new post will be announced as new ones. So maybe I should add a big NEW! label in each new one like in a Sales Market (just kidding!).

Bless you all,
Love Light Smiles
Núria Folch XXX

divendres, 6 de juliol de 2012

Cançó sense tu...

Meravellosa cançó de Manel que em va acompanyar en moments vitals potents:
http://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik 

HOSPITAL CLÍNIC
Barcelona
(entrada posterior...)
Cada dia,
fa ja no sé pas quan...

Caminant amb el cor serè i el somriure a la mirada,
trajecte curt de l'hotel a l'hospital,
per retrobar-te ben d'hora,
per estar amb tu fins l'última de la nit.

No deixaves quedar-me a dormir amb tu,malgrat et suplicava,
no m'importava pas gens dormir en aquelles butaques!
Em deies que em calia descansar,
em volies cuidar també,

I cada dia,
fa ja no sé pas quan...

El trajecte durava deu minuts de ferm però suau caminar,
durava el sentir des del fons del cor la cançó dos cops.
Cada dia reseguint el mateix camí,
fins a treure el cap per 'la teva' temporal habitació,
i poder disfrutar del teu deliciós somriure i aquella profunda teva mirada,
en despertar-te amb carícies suaus i un dolç petó...

Una cançó que m'acompanyava,
fent silenciar un món en incessant moviment.
Per centrar-me en només tu,
en el camí d'acompanyar-te,
cuidar-te i estimar-te com hem fet...
Perquè sí, de vegades ens en sortim!

I en el camí de la vida,
va arribar el dia de tonar a casa.
Escoltant en silenci la cançó, asseguda a l'ambulància,
al teu costat, pel retorn a casa, agafant-te la mà...
i vam poder ja arribar al niu, on nostre fill innocent i feliç t'esperava impacient,
i vam poder per fi dormir les últimes nits junts.

Llavors sí,
que jo podia descansar!
Sabent-me al teu costat,
només volia estar al teu costat, per tu...
pel teu sentir, pel teu benestar, pel teu dolor;
per la teva vida i el pel nostre amor.

Amor meu...vas deixar el teu cos, en pau i dolçament a la llum de l'albada.
Més lluny amb tu no vaig poder anar, tot i no deixar-te de la mà,
em vaig quedar on em tocava com tu em deies, cuidant el nostre fill;
I sentir aquella mena de força desconeguda atraient-me, em portava amb tu,
les nostres ànimes sentint la mateixa melodia des de diferents dimensions,
per això jo estic encara aquí i tu per sempre en nosaltres.

Sabent que malgrat tot,
i potser només de vegades,
ens en sortim...
Podem dir que nosaltres ho vam fer
i ho continuem fent,
com continuo escoltant aquesta cançó, ara sense tu.

T'estimo Albert...XXX
Amor, Llum i Somriues

Núria Folch
(editat dijous, 6 juliol 2017)

Gràcies al Grup Català Revelació del 2008, Manel, per acompanyar-me amb la vostra música i poesia...brillant art!
http://www.manelweb.com